L'etilenglicol (EG), un producte químic fonamental en la producció de polièster, formulacions anticongelants i resines industrials, està experimentant desenvolupaments transformadors impulsats pels imperatius de sostenibilitat i els avenços tecnològics. Les innovacions recents en els mètodes de producció, les actualitzacions normatives i les noves aplicacions estan remodelant el seu paper en el sector químic mundial.
1. Avenços en la síntesi verda
Un gran avenç en la tecnologia de conversió catalítica està revolucionant la producció d'etilenglicol. Investigadors a Àsia han desenvolupat un nou catalitzador a base de coure que converteix el gas de síntesi (una barreja d'hidrogen i monòxid de carboni) directament en etilenglicol amb una selectivitat del 95%, evitant els intermediaris tradicionals d'òxid d'etilè. Aquest mètode redueix el consum d'energia en un 30% i disminueix les emissions de CO₂ en 1,2 tones per tona d'EG produït.
El procés, que ara es troba en fase pilot, s'alinea amb els objectius globals de descarbonització i podria alterar les rutes de producció convencionals dependents dels combustibles fòssils. Si s'amplia, podria permetre que les plantes d'etilenglicol s'integrin perfectament amb els sistemes de captura de carboni, posicionant l'etilenglicol com un possible "producte químic verd" en les cadenes de subministrament circulars.
2. L'etilenglicol de base biològica guanya tracció
Enmig de la creixent demanda de materials sostenibles, l'etilenglicol d'origen biològic derivat de la canya de sucre o del midó de blat de moro està sorgint com una alternativa viable. Una iniciativa conjunta recent a Sud-amèrica ha demostrat la viabilitat de fermentar residus agrícoles en monoetilenglicol (MEG) amb una petjada de carboni un 40% inferior a la dels equivalents derivats del petroli.
La indústria tèxtil, un important consumidor d'EG, està provant el bio-MEG en la producció de fibra de polièster, amb resultats inicials que mostren una resistència a la tracció i una afinitat del tint comparables. Els incentius reguladors, com la Iniciativa de Carboni Renovable de la UE, estan accelerant l'adopció, tot i que persisteixen els reptes relacionats amb l'escalabilitat de les matèries primeres i la paritat de costos.
3. Control regulador del reciclatge d'EG
La creixent preocupació per la persistència ambiental de l'etilenglicol ha provocat regulacions més estrictes. A l'octubre de 2023, l'EPA dels EUA va proposar directrius actualitzades per als abocaments d'aigües residuals que contenen etilenglicol, obligant a processos d'oxidació avançada per degradar els glicols residuals per sota de 50 ppm. Simultàniament, la Unió Europea està elaborant una revisió del seu marc de registre, avaluació, autorització i restricció de productes químics (REACH), que exigeix als fabricants que presentin dades de toxicitat per als subproductes d'etilenglicol abans del 2025.
Aquestes mesures tenen com a objectiu abordar els riscos ecològics, particularment en els ecosistemes aquàtics, on l'acumulació d'EG s'ha relacionat amb l'esgotament d'oxigen en les masses d'aigua.
4. Noves aplicacions en l'emmagatzematge d'energia
L'etilenglicol està trobant una utilitat inesperada en els sistemes d'emmagatzematge d'energia de nova generació. Un consorci de recerca a Europa ha dissenyat un refrigerant de bateria no inflamable utilitzant una barreja modificada d'etilenglicol i aigua, millorant la gestió tèrmica de les bateries de liti-ió en un 25%. La formulació, que funciona de manera eficient entre -40 °C i 150 °C, s'està provant en prototips de vehicles elèctrics i unitats d'emmagatzematge a escala de xarxa.
A més, els materials de canvi de fase (PCM) basats en EG estan guanyant atenció per a l'emmagatzematge d'energia solar tèrmica, amb assajos recents que han aconseguit una eficiència de retenció d'energia del 92% en 500 cicles.
5. Resiliència de la cadena de subministrament i canvis regionals
Les tensions geopolítiques i els colls d'ampolla logístics han estimulat la regionalització de la producció d'etilenglicol. Les noves instal·lacions a l'Orient Mitjà i al sud-est asiàtic estan adoptant unitats de producció modulars i a petita escala optimitzades per a la disponibilitat local de matèries primeres, reduint la dependència de les megaplantes centralitzades. Aquest canvi es complementa amb sistemes de gestió d'inventaris basats en IA que minimitzen els residus d'etilenglicol en sectors posteriors com la fabricació d'ampolles de PET.
Conclusió: una evolució multifacètica
El sector de l'etilenglicol es troba en una cruïlla, equilibrant la seva arrelada utilitat industrial amb les urgents demandes de sostenibilitat. Les innovacions en síntesi verda, les alternatives biològiques i les aplicacions d'economia circular estan redefinint la seva cadena de valor, mentre que regulacions més estrictes subratllen la necessitat de pràctiques respectuoses amb el medi ambient. A mesura que la indústria química s'orienta cap a la descarbonització, l'adaptabilitat de l'etilenglicol determinarà la seva rellevància en un mercat en ràpida evolució.
Data de publicació: 07 d'abril de 2025