S'ha desenvolupat amb èxit un nou mètode analític, caracteritzat per una alta especificitat i una forta sensibilitat, per a la determinació de 4,4′-metilen-bis-(2-cloroanilina), comunament conegut com a "MOCA", en orina humana. És important tenir en compte que el MOCA és un carcinogen ben documentat, amb proves toxicològiques establertes que confirmen la seva carcinogenicitat en animals de laboratori com rates, ratolins i gossos.
Abans d'aplicar aquest mètode recentment desenvolupat en entorns laborals reals, l'equip de recerca va dur a terme primer un estudi preliminar a curt termini amb rates. L'objectiu principal d'aquest estudi preclínic era identificar i aclarir certes peculiaritats clau relacionades amb l'excreció urinària de MOCA en el model animal, incloent-hi aspectes com la taxa d'excreció, les vies metabòliques i la finestra temporal per als nivells detectables, establint una base científica sòlida per a l'aplicació posterior del mètode en mostres humanes.
Després de la finalització i validació de l'estudi preclínic, aquest mètode de detecció basat en l'orina es va utilitzar formalment per avaluar l'abast de l'exposició ocupacional al MOCA entre els treballadors de les empreses industrials franceses. L'abast de l'estudi va abastar dos tipus principals d'escenaris laborals estretament associats amb el MOCA: un era el procés de producció industrial del propi MOCA, i l'altre era l'ús del MOCA com a agent de curat en la fabricació d'elastòmers de poliuretà, un escenari d'aplicació comú en les indústries químiques i de materials.
Mitjançant les proves a gran escala de mostres d'orina recollides de treballadors en aquests escenaris, l'equip de recerca va descobrir que els nivells d'excreció urinària de MOCA presentaven una àmplia gamma de variació. Concretament, les concentracions d'excreció oscil·laven entre nivells no detectables (definits com a menys de 0,5 micrograms per litre) i un màxim de 1.600 micrograms per litre. A més, quan els metabòlits N-acetil del MOCA eren presents a les mostres d'orina, les seves concentracions eren constantment i significativament més baixes que les concentracions del compost original (MOCA) a les mateixes mostres, cosa que indica que el propi MOCA és la forma principal excretada a l'orina i un indicador més fiable de l'exposició.
En general, els resultats obtinguts d'aquesta avaluació de l'exposició ocupacional a gran escala semblaven reflectir de manera justa i precisa els nivells generals d'exposició al MOCA dels treballadors enquestats, ja que els nivells d'excreció detectats estaven estretament correlacionats amb la naturalesa de la seva feina, la durada de l'exposició i les condicions de l'entorn laboral. A més, una observació important de l'estudi va ser que, després de completar les determinacions analítiques i implementar mesures preventives específiques als llocs de treball —com ara la millora dels sistemes de ventilació, la millora de l'ús d'equips de protecció individual (EPI) o l'optimització de les operacions del procés—, els nivells d'excreció urinària de MOCA en els treballadors afectats sovint mostraven una disminució òbvia i significativa, cosa que demostra l'eficàcia pràctica d'aquestes intervencions preventives per reduir l'exposició ocupacional al MOCA.
Data de publicació: 11 d'octubre de 2025